Els temps canvien i no sempre per bé. Una prova són les escopinyes. Abans les escopinyes eren més bones, més barates, i sobretot eren més grans. Ara per picar escopinyes són més útils les agulles de cap que els escuradents. Una altre prova és la pesseta davant un euro. Abans amb cent peles prenies un cafè i et tornaven canvi. Ara deixes un euro i el cambrer et mira amb cara de José Maria el Tempranillo amb ganes de practicar el “navalling” que diria un màster d’Esade. Però la prova del cotó és el ple de Vic. Abans el ple era una bassa d’oli. Es deien de vostè. Deixaven dormir a la concurrència. Es celebrava al vespre, com si fos l’hora de la cerveseta. I el Secretari, l’incombustible Ortega, practicava un llenguatge estrany, una nova forma de comunicació absolutament novedosa basada en l’àgil art de la traducció simultània lliure. De tant en tant s’escoltava algun estirabot que ràpidament era aplacat en un silenci missaire i contundent. A més, no hi treballava pas tanta gent a l’Ajuntament, o si més no, sempre eren els mateixos. El gran Jordana amb el gos de plàstic, que els periodistes més agosarats li amagàvem per fer-lo rabiar, i després ens portava Sugus d’amagat. La Rosa Maria, l’eficient cap de premsa, que va encetar portar aigua als tres periodistes que cobríem el ple, i això sí que no ha canviat ens deixa totes les facilitats per treballar. Era un ple “pa de pessic”. Si l’alcalde hagués estat l’Obama, li haguéssim dit “ pinch bread local council”.
Ara el ple ha canviat. Es diuen de tu, creant una nova fórmula de cortesia “Tu alcalde- Tu regidor”, llevat de l’ecosocialista que es manté conservador. S’escolten insults, juguen amb el mòbil, fan pàrquins i creen empreses, en creen tantes, que algú dels milers d’experts en comunicació que tenen en nòmina ha tingut la idea de canviar el nom de la casa gran: no direm Ajuntament, sinó Vic S.A. Ara bé, el millor canvi: tenim una nova regidora, la 22ena, la Secre. Ara enraona i decideix en les qüestions de govern. I la veritat sembla sortida d’un quadre d’en Julio Romero de Torres, aquell que pintava la “mujer morena”, però amb L’oreal. Pa de pessic versus Julio Romero de Torres, com el pressin catch. La que ens espera.
13 comentaris:
Ei Kgr, t´has descuidat parlar del "tiet" Sebastià versus la reverència curvilínia de l´entranyable Pere Puig. Nostàlgia? Vindran temps millors, eh que si?????
Sí senyor!Sí senyor! El imprescindible Pere Puig! I tant que vindran temps millors!
Els temps que augureu no seràn, Catalunya, que feia mil anys que exisitia (aprox.) va deixar de fer-ho quan el tripartit es va posar a "tocar els o...", i no tornarà a neixer, Catalunya, fins que el tripartit mori. O sigui, mai més tindrem la nostra casa, que ens va veure néixer... escriuré una oda per Catalunya... I els desgraciats encara tenen els nassos d'homenatjar la persona equivocada, ah, això sí, amb un càtering que va costar 300 mil eurus!
Esperant resposta..., dels qui mai es cansen de criticar i sempre hi són per recordar-nos les faltes d'una classe política que, això sí, els haurien de posar tots a la presó per xuclar de la mamella, no tenir vergonya i a sobre refregar-nos-ho per la cara...
De veritat, no us cansa parlar sempre del mateix, dels mateixos desastres siguin quins siguin a dalt de tot?
No creieu que la vida, a més de ser meravellosa, es prou curta com per perdre el temps insultant la classe política? tenint en compte que si vosaltres fossiu a dalt farieu exactament el mateix, o potser més ben portat però al cap i a la fi escombrarieu cap a casa... perquè per ser sincers ho fariem tots.
Però Gulcherunz, si nosaltres no insultem ningú!
Tan el govern de la naftalina, com el govern dels chicagoboys ja s'han transformat en la seva pròpia caricatura...és la nostra versió del polònia, una mica freakis ho som, però, deixeu-nos disfrutar...
No gulchenruz, ni tots els polítics són igual, ni tots faríem el mateix en llocs de responsabilitat.
Ferran, que tu faries el mateix si manessis? Doncs jo no et votaria mai ;)
Perdoneu que dubti, però crec que per ser allà dalt has de ser una mica cràpula, i quan ets una mica cràpula, els € són els €, i si pots escombrar cap a casa una mica, doncs... res, per una mica ni se n'adonaran, així es comença.
Tranquil Biel, tampoc votes als que hi ha ara i bé que roben... A més a més jo mai em faria polític, ni per tot l'or del món, simplement pq m'avorreix la política.
Doncs la política pot ser molt apassoniant, llàstima de la politiqueria, però...
Gulchenruz, gràcies per dir-me cràpula... i no em coneixes!
Quico!!!!!!!!! ja toca post nou, no?
Què passa amb aquest bloc? Que a l'autor se li va enfarfegar el pa de pessic de l'últim post?
De res Jordi Casals Prat, ja ho saps, insulto de franc.
Quico, post nou o ho deixem per l'any 2009 (amb rodolí inclós)?
Ah, si, a la fotografía m'he marcit una mica, però estic en el meu millor moment, no pateixis.
Coma, diuen que ha rebut amenaces pel bloc... del Vaticà!
Publica un comentari a l'entrada