diumenge, 10 de maig de 2009

Santa Maria Cleofàs, ni verge ni màrtir, i el depilador d'engonals.


Santa Maria Cleofàs era una noia molt guapa, però que feia coses molt estranyes. No parlem de coses com ara covar ous a la terrassa de casa mentre cantava “La vida me engañó”, o posar-se una mitja a la cara per anar al Caprabo i fer-se passar per un caixer automàtic de Caixa Manlleu. Maria Cleofàs era més rebuscada, tot i que mai va ser comunista. Per exemple, el primer dia que la vaig veure a casa seva li deien: Mari Cleofàs, vols fer el favor de treure el gos del microones?, o bé, Mari Cleofàs, vols fer el favor de treure els dits de l’endoll que pendràs mal? D’aquesta manera vaig entendre el nom, ja que tot el dia li deien, Mari però cle fàs? Mari Cleofàs, va decidir que el seu futur era tallar les ungles dels hàmsters i per això va inventar un depilador d’engonals que s’ha fet famós al llarg i ample del planeta. Des d’aquell dia cap capellà de l’orde que sigui va pelut de les engonals, fins i tot, les monges que tenen fama de peludes, tenen les engonals polides com una patena. La Mari Cleofàs, però, va enfilar la seva notorietat en generalitzar-se el seu depilador en els exorcismes. Si ja de per si un exorcisme és desagradable, imagina’t si el capellà que t’exorcitza porta les engonals per depilar. El decòrum és el decòrum. Tu si t’has d’enfrontar al maligne has de dur les engonals depilades. I punt. Així que la Maria Cleofàs, es va retirar de la vida monacal, rica i depilada, i ara viu en luxòs apartament del frenopàtic de Matadepera, és la psiquiatra en cap. I els bojos, no són càrrecs de confiança de qualsevol administrota local, però si que van depilats.
Foto, així és com eren molts exorcistes abans de l'invent de Santa Maria Cleofàs.

divendres, 1 de maig de 2009

Tetrabriquet, la mascota del Lactium


Els professionals del marqueting d’Impevic ho tenen tot previst. No hi ha fira, sense estants, i no hi ha fira, ni estants, sense mascota. El Lactium, la fira del formatge i la llet, no podia ser menys, i ja té la seva mascota: Tetrabriquet. En Tetrabriquet és un xicot d’Igualada anomenat Xevi Armengol, que la premsa internacional va batejar en el seu dia com “l’escrot més poderós del món”. En Xavier va néixer amb un sobredimensionament de les seves vesícules seminals. A Igualada tothom el venerava. “Guaiteu” –cridaven- “és l’home lleterada”. L’àrea de Benestar social de l’Ajuntament d’Igualada el va enviar a la Clínica Rubber de Cincinatti perquè estudiessin el fenomen. El doctor Pletz, reconegut expert en el tractament de glàndules mamàries gegantines, famós per envasar al buit mamelles hiperproductives, va tenir la brillant idea de reaprofitar en Xevi mitjançant un sistema UTH. Així que el va pasteuritzar, el va embolicar en cartró i au, a repartir lleteta al llarg i ample de món! Aquest cap de setmana serà a Vic promocionant la fira, i la “llet nostra”. Benvingut Tetrabriquet!

dilluns, 13 d’abril de 2009

Biografies contrastades: Jason Bourne i Los Pecos



Hi ha espies i espies. Tenim en Jaume Bonet, el zero zero set, elegant, pràctic i ple de reminiscències medievals. Tenim l’espia que va venir del fred i que en un restaurant japonés de Londres gemega a "poloni". I tenim un espia, més aviat menut, que no se sap ben bé d’on surt i que es belluga com un hàmster hiperactiu. És el desmemoriat Jason Bourne. Però qui és en Jason Borune, but who is jason borne? que diria en Justo Molinero a la bonica vila de Yorkshire. Jason Bourne és un histriònic personatge de ficció creat per un novel•lista. El rotllo no és que en Jason és un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà que un dia s’escapa al bingo, perd la setmanada i per fugir de la tortura matrimonial, desapareix, fa veure que no s’enrecorda qui és, i es dedica a estafar jubilats i robar llaunes de escopinyes fent-se passar per un honorable interventor de la Caixa de Manlleu. No, en Jason Bourne, és cosa glamorousa. És un membre , en el bon sentit de la paraula, d’elit dels cossos especials de la CIA que pateix amnèsia traumàtica, sobretot alhora de pagar l’iva i els ganxitos que sisa del supermercat. Diuen que l’ammèsia està provocada per un accident que pateix en una operació secreta a Europa, i amb l’amnèsia, i unes potetes que semblem molles es dedica a escapar de l’escomesa de paramilitars, espies mercenaris, assassins professionals i abruptes vigilants de zona blava de Torelló. Diuen els amants de la conspiranoia que en Jason Bourne és un relat basat en uns arxius secrets de la CIA que van veure la llum, i que suposadament delataven que uns espies havien estat ensinistrats per atemptar de manera professional i sembrar el pànic i la confusió, com els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vic. Però la realitat és molt més prosaica. I és que en Jason Bourne, era un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà, que va escoltar massa Los pecos, aquells que cantaven canviant el pronom reflexiu de lloc, allò de “te se olvidó”.

dimarts, 7 d’abril de 2009

L’alcalde de Manlleu fitxa uns pallassos per reformar la Plaça Fra Bernadí

Ja se sap que la cosa de la construcció s’està posant xunga, i els alcaldes no saben com afrontar la patacada. Però hi ha una llum a Manlleu que il•lumina tot Osona, i aquesta és la rara habilitat del seu alcalde Pere Prat de fer el cor fort. Després que l’empresa constructora i el lobby “freedom for convergencia”, li confirmessin que si volia Plaça Fra Bernadí nova se la pintes a l’oli, l’alcalde no s’ha arronsat i ha fitxat la companyia de pallassos “Carxofes catxondes del Baix Llobregat” per fer veure que la reformen. Prat, en declaracions a la seva única premsa, ha qualificat la iniciativa de “barata, original i, sobretot, inútil". "Com a mínim són molt simpàtics i toquen molt bé el saxofon” ha reblat. Per la seva banda, l’oposició socialista, convergent i plataforma han elevat queixa perquè s’estimaven més els pallassos de Micolor. El portaveu d’alcaldia, ha recordat que els pallassos de Micolor no han pogut ser contractats, perquè restaven detinguts pel conseller Saura per ser pressumptes intel•lectuals. A la fotografia els pallassos de la companyia “Carxofes catxondes del Baix Llobregat” en el moment de començar les obres amb la seva característica alegria.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Peret, el negre de Gurb, serà el nou superman d’Osona


La crisi està castigant fins i tot els mites socials que semblaven intocables. Aquest és el cas d’en Peret, el famós negre de Gurb, que si fins ara sorprenia als seus veïns perquè anava a treballar cada dia fins a la Vall d’en Bas en bicicleta, ara ha decidit que serà el nou Superman d’Osona. Tot i que reconeix que sembla un gilipolles per portar els calçotets per sobre els pantalons, Peret s’ha mostrat satisfet de la seva nova tasca social. Peret, que com es pot comprovar a la fotografia no podia amagar la seva alegria en ser ungit en el càrrec, ha entonat la salve Supermana de La Plana de Vic: “Que tremoli l’enemic en veient en Peret, que tremoli en veure com vola el Superman d’Osona, que tremoli Can Tarradelles, perquè veuran on li posa els espectecs, que tremoli llet nostra, que el meu escrot està a punt de petar, la, la, la, Oh Caixa Manlleu que n’ets de bonica” . Peret, però, s’ha queixat perquè malgrat els seus superpoders encara és més lleig que quan anava en bicicleta.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Manuel, d'Hotel Fawlty, fitxa per l'Impevic


Manuel,el famós cambrer d’Hotel Fawlty, és el nou fitxatge estrella de l’Impevic. Després de les darreres presentacions mediàtiques dels partits de la competència, els socialistes han tornat la canonada amb una autèntica primera espasa de la multiculturalitat de l’hosteleria. Manuel, a la fotografia podem veure la cara d’alegria quan va rebre la trucada d’en Josep Burgaya, s’ha mostrat força satisfet del nou càrrec. Manuel desenvoluparà tasques de servei i comandament en els milers de tastets i mostres gastronòmiques que organitza l’Impevic. Manuel, que ja té en el seu poder el nivell C de Català, s’ha compromès a recitar la Santa Espina cada matí tot rendint pleitesia a Nostre Senyor de Sant Cristo Gros del Pressupost Municipal:“ Som i serem gent catalana, mano, tant si es vol com si no es vol, andele, que no hi ha terra amb més ufana,ole,sota la capa del sol.Xin pom".

dimarts, 31 de març de 2009

Detenen vuit llagostins que es feien passar per vaques frisones al Mercat del Ram


Acurada, ràpida i contundent escomesa policial la d’aquest dimarts a la nit al Recinte firal del Sucre de Vic per desarticular un banda de llagostins argentins que es volien fer passar per vaques frissones a fi i efecte de no pagar un stand al Mercat de Ram. La policia va començar a sospitar quan malgrat escoltaven el mugir de vuit vaques, molt primes per cert, podien olorar una forta pudor a peix. Després d’un seguiment opressiu, van observar com els vuit llagostins, tots mascles, amb passaport argentí i d’entre 33 i 42 anys, cantaven tangos i tiraven els trastos a unes gambes de Palamós que acompanyaven les anxoves que ven en Ramon de Montcada i Reixach. Aquest comportament estrany va fer sospitar als Mossos, que després dels èxits assolits com a gent de pau a les manifestacions de Barcelona, van tornar a acreditar la seva sagaç intel•ligència, i van procedir a la seva detenció. Set dels vuit llagostins han passat a disposició judicial, i l’altre, que no es volia quedar per vestir sants, ha fugit amb la Paquita, una de les gambes de Palamòs. Ha fet sort, el llagostí, el pare de la Paquita treballa a Caixa Manlleu, i la mare treballa a l’Ajuntament de no sé què. El cap de l’operació policial no ha amagat la seva satisfacció mentre sentenciava. “Encara ha de néixer el llagostí que m’enredi”. (Foto: Mossos/Vic Moment de la ràpida detenció dels vuit llagostins).