Santa Maria Cleofàs, ni verge ni màrtir, i el depilador d'engonals.

Santa Maria Cleofàs era una noia molt guapa, però que feia coses molt estranyes. No parlem de coses com ara covar ous a la terrassa de casa mentre cantava “La vida me engañó”, o posar-se una mitja a la cara per anar al Caprabo i fer-se passar per un caixer automàtic de Caixa Manlleu. Maria Cleofàs era més rebuscada, tot i que mai va ser comunista. Per exemple, el primer dia que la vaig veure a casa seva li deien: Mari Cleofàs, vols fer el favor de treure el gos del microones?, o bé, Mari Cleofàs, vols fer el favor de treure els dits de l’endoll que pendràs mal? D’aquesta manera vaig entendre el nom, ja que tot el dia li deien, Mari però cle fàs? Mari Cleofàs, va decidir que el seu futur era tallar les ungles dels hàmsters i per això va inventar un depilador d’engonals que s’ha fet famós al llarg i ample del planeta. Des d’aquell dia cap capellà de l’orde que sigui va pelut de les engonals, fins i tot, les monges que tenen fama de peludes, tenen les engonals polides com una patena. La Mari Cleofàs, però, va enfilar la seva notorietat en generalitzar-se el seu depilador en els exorcismes. Si ja de per si un exorcisme és desagradable, imagina’t si el capellà que t’exorcitza porta les engonals per depilar. El decòrum és el decòrum. Tu si t’has d’enfrontar al maligne has de dur les engonals depilades. I punt. Així que la Maria Cleofàs, es va retirar de la vida monacal, rica i depilada, i ara viu en luxòs apartament del frenopàtic de Matadepera, és la psiquiatra en cap. I els bojos, no són càrrecs de confiança de qualsevol administrota local, però si que van depilats.
Foto, així és com eren molts exorcistes abans de l'invent de Santa Maria Cleofàs.

Tetrabriquet, la mascota del Lactium

Els professionals del marqueting d’Impevic ho tenen tot previst. No hi ha fira, sense estants, i no hi ha fira, ni estants, sense mascota. El Lactium, la fira del formatge i la llet, no podia ser menys, i ja té la seva mascota: Tetrabriquet. En Tetrabriquet és un xicot d’Igualada anomenat Xevi Armengol, que la premsa internacional va batejar en el seu dia com “l’escrot més poderós del món”. En Xavier va néixer amb un sobredimensionament de les seves vesícules seminals. A Igualada tothom el venerava. “Guaiteu” –cridaven- “és l’home lleterada”. L’àrea de Benestar social de l’Ajuntament d’Igualada el va enviar a la Clínica Rubber de Cincinatti perquè estudiessin el fenomen. El doctor Pletz, reconegut expert en el tractament de glàndules mamàries gegantines, famós per envasar al buit mamelles hiperproductives, va tenir la brillant idea de reaprofitar en Xevi mitjançant un sistema UTH. Així que el va pasteuritzar, el va embolicar en cartró i au, a repartir lleteta al llarg i ample de món! Aquest cap de setmana serà a Vic promocionant la fira, i la “llet nostra”. Benvingut Tetrabriquet!