Biografies contrastades: Jason Bourne i Los Pecos

Hi ha espies i espies. Tenim en Jaume Bonet, el zero zero set, elegant, pràctic i ple de reminiscències medievals. Tenim l’espia que va venir del fred i que en un restaurant japonés de Londres gemega a "poloni". I tenim un espia, més aviat menut, que no se sap ben bé d’on surt i que es belluga com un hàmster hiperactiu. És el desmemoriat Jason Bourne. Però qui és en Jason Borune, but who is jason borne? que diria en Justo Molinero a la bonica vila de Yorkshire. Jason Bourne és un histriònic personatge de ficció creat per un novel•lista. El rotllo no és que en Jason és un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà que un dia s’escapa al bingo, perd la setmanada i per fugir de la tortura matrimonial, desapareix, fa veure que no s’enrecorda qui és, i es dedica a estafar jubilats i robar llaunes de escopinyes fent-se passar per un honorable interventor de la Caixa de Manlleu. No, en Jason Bourne, és cosa glamorousa. És un membre , en el bon sentit de la paraula, d’elit dels cossos especials de la CIA que pateix amnèsia traumàtica, sobretot alhora de pagar l’iva i els ganxitos que sisa del supermercat. Diuen que l’ammèsia està provocada per un accident que pateix en una operació secreta a Europa, i amb l’amnèsia, i unes potetes que semblem molles es dedica a escapar de l’escomesa de paramilitars, espies mercenaris, assassins professionals i abruptes vigilants de zona blava de Torelló. Diuen els amants de la conspiranoia que en Jason Bourne és un relat basat en uns arxius secrets de la CIA que van veure la llum, i que suposadament delataven que uns espies havien estat ensinistrats per atemptar de manera professional i sembrar el pànic i la confusió, com els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vic. Però la realitat és molt més prosaica. I és que en Jason Bourne, era un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà, que va escoltar massa Los pecos, aquells que cantaven canviant el pronom reflexiu de lloc, allò de “te se olvidó”.

L’alcalde de Manlleu fitxa uns pallassos per reformar la Plaça Fra Bernadí

Ja se sap que la cosa de la construcció s’està posant xunga, i els alcaldes no saben com afrontar la patacada. Però hi ha una llum a Manlleu que il•lumina tot Osona, i aquesta és la rara habilitat del seu alcalde Pere Prat de fer el cor fort. Després que l’empresa constructora i el lobby “freedom for convergencia”, li confirmessin que si volia Plaça Fra Bernadí nova se la pintes a l’oli, l’alcalde no s’ha arronsat i ha fitxat la companyia de pallassos “Carxofes catxondes del Baix Llobregat” per fer veure que la reformen. Prat, en declaracions a la seva única premsa, ha qualificat la iniciativa de “barata, original i, sobretot, inútil". "Com a mínim són molt simpàtics i toquen molt bé el saxofon” ha reblat. Per la seva banda, l’oposició socialista, convergent i plataforma han elevat queixa perquè s’estimaven més els pallassos de Micolor. El portaveu d’alcaldia, ha recordat que els pallassos de Micolor no han pogut ser contractats, perquè restaven detinguts pel conseller Saura per ser pressumptes intel•lectuals. A la fotografia els pallassos de la companyia “Carxofes catxondes del Baix Llobregat” en el moment de començar les obres amb la seva característica alegria.

Peret, el negre de Gurb, serà el nou superman d’Osona

La crisi està castigant fins i tot els mites socials que semblaven intocables. Aquest és el cas d’en Peret, el famós negre de Gurb, que si fins ara sorprenia als seus veïns perquè anava a treballar cada dia fins a la Vall d’en Bas en bicicleta, ara ha decidit que serà el nou Superman d’Osona. Tot i que reconeix que sembla un gilipolles per portar els calçotets per sobre els pantalons, Peret s’ha mostrat satisfet de la seva nova tasca social. Peret, que com es pot comprovar a la fotografia no podia amagar la seva alegria en ser ungit en el càrrec, ha entonat la salve Supermana de La Plana de Vic: “Que tremoli l’enemic en veient en Peret, que tremoli en veure com vola el Superman d’Osona, que tremoli Can Tarradelles, perquè veuran on li posa els espectecs, que tremoli llet nostra, que el meu escrot està a punt de petar, la, la, la, Oh Caixa Manlleu que n’ets de bonica” . Peret, però, s’ha queixat perquè malgrat els seus superpoders encara és més lleig que quan anava en bicicleta.

Manuel, d'Hotel Fawlty, fitxa per l'Impevic

Manuel,el famós cambrer d’Hotel Fawlty, és el nou fitxatge estrella de l’Impevic. Després de les darreres presentacions mediàtiques dels partits de la competència, els socialistes han tornat la canonada amb una autèntica primera espasa de la multiculturalitat de l’hosteleria. Manuel, a la fotografia podem veure la cara d’alegria quan va rebre la trucada d’en Josep Burgaya, s’ha mostrat força satisfet del nou càrrec. Manuel desenvoluparà tasques de servei i comandament en els milers de tastets i mostres gastronòmiques que organitza l’Impevic. Manuel, que ja té en el seu poder el nivell C de Català, s’ha compromès a recitar la Santa Espina cada matí tot rendint pleitesia a Nostre Senyor de Sant Cristo Gros del Pressupost Municipal:“ Som i serem gent catalana, mano, tant si es vol com si no es vol, andele, que no hi ha terra amb més ufana,ole,sota la capa del sol.Xin pom".