dilluns, 13 d’abril del 2009

Biografies contrastades: Jason Bourne i Los Pecos



Hi ha espies i espies. Tenim en Jaume Bonet, el zero zero set, elegant, pràctic i ple de reminiscències medievals. Tenim l’espia que va venir del fred i que en un restaurant japonés de Londres gemega a "poloni". I tenim un espia, més aviat menut, que no se sap ben bé d’on surt i que es belluga com un hàmster hiperactiu. És el desmemoriat Jason Bourne. Però qui és en Jason Borune, but who is jason borne? que diria en Justo Molinero a la bonica vila de Yorkshire. Jason Bourne és un histriònic personatge de ficció creat per un novel•lista. El rotllo no és que en Jason és un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà que un dia s’escapa al bingo, perd la setmanada i per fugir de la tortura matrimonial, desapareix, fa veure que no s’enrecorda qui és, i es dedica a estafar jubilats i robar llaunes de escopinyes fent-se passar per un honorable interventor de la Caixa de Manlleu. No, en Jason Bourne, és cosa glamorousa. És un membre , en el bon sentit de la paraula, d’elit dels cossos especials de la CIA que pateix amnèsia traumàtica, sobretot alhora de pagar l’iva i els ganxitos que sisa del supermercat. Diuen que l’ammèsia està provocada per un accident que pateix en una operació secreta a Europa, i amb l’amnèsia, i unes potetes que semblem molles es dedica a escapar de l’escomesa de paramilitars, espies mercenaris, assassins professionals i abruptes vigilants de zona blava de Torelló. Diuen els amants de la conspiranoia que en Jason Bourne és un relat basat en uns arxius secrets de la CIA que van veure la llum, i que suposadament delataven que uns espies havien estat ensinistrats per atemptar de manera professional i sembrar el pànic i la confusió, com els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vic. Però la realitat és molt més prosaica. I és que en Jason Bourne, era un simpàtic llauner de santa Cecília de Voltregà, que va escoltar massa Los pecos, aquells que cantaven canviant el pronom reflexiu de lloc, allò de “te se olvidó”.