Pere Tàpies anava fent footing. L’àvia remei cuinava bacallà. I en Xavier Solà anava fent pàrquins, disfressats de capital. Fins que un bon dia, un ecosocialista, tant aparcament li ensumava socarrim. L’ecosocialista va preguntar a l’alcalde: “Alcalde, quins pàrquins més grans que tens i que barats que són!”. L’Alcalde va callar, i una veu afinada de la seva dreta entortolligava excuses potser tant audaces com inversemblants, i que jurídicament, no fregaven el ridícul, sinó l’escàndol. Ja ho diuen : l’astúcia molt més que sovint amaga la sinceritat. Les explicacions més que d’un regidor semblaven del mític Jar Jar Bings, aquella mena d’intel·ligible llangardaix del primer episodi d’Star Wars. L’Alcalde va deixar el posat de iaiona afable, per, amb un esgarip de llop, tallar la conversa. L’ecosocialista, va deixar la caputxeta, i es va vestir amb la túnica i la calma d’Obi Wan Kenobi, el clàssic Jedi, disposat a posar ordre, pau i progrés.
I la llei del Jedis s’ha complert. La secretària nova ha estirat les orelles, i l’interventor respira tranquil. Darrerament es posa les mans al cap massa sovint. Han estat pillats. I això és molt lleig. La credibilitat ha baixat molts punts. Els socis de la galàxia governant fan dues coses.Uns, els professionals s’ho miren, els altres callen, perquè saben que una convicció no serveix quan tenen la victòria. I ara per molt que facin, per molt que diguin o molt que propaguin, passarà com aquell que va al dentista i li diu: “Doctor, que em recomana per les dents grogues?” i el dentista li respon : “Una corbata marro”. Ai JarJar Binks.
I la llei del Jedis s’ha complert. La secretària nova ha estirat les orelles, i l’interventor respira tranquil. Darrerament es posa les mans al cap massa sovint. Han estat pillats. I això és molt lleig. La credibilitat ha baixat molts punts. Els socis de la galàxia governant fan dues coses.Uns, els professionals s’ho miren, els altres callen, perquè saben que una convicció no serveix quan tenen la victòria. I ara per molt que facin, per molt que diguin o molt que propaguin, passarà com aquell que va al dentista i li diu: “Doctor, que em recomana per les dents grogues?” i el dentista li respon : “Una corbata marro”. Ai JarJar Binks.
4 comentaris:
I qui és l'entrenyable reina Amidala en aquesta història burlesca? potser doña Pilar Rahola que s'ha operat de tot i cada dia sembla més... en fi, callo per no ferir.
De política en pots fer mofa, en fas mofa i en faràs mofa. Si fossis allà dalt, encara que allà dalt sigui molt a baix, siguem francs, faries el mateix, potser amb més subtilesa.
Dr. House
i per què faréim el mateix?
€! poder! tots ens perdriem, per estar allà dalt has de ser una mica arrugant i no tenir escrupols, i quan no en tens, en vols, i et sembla que per comprar-ne has de ser ric, i acumules i acumules...
Admet-ho-la-hi'n, tens una fixació amb la caputxeta vermella i amb les faules d'animalons ;-)
Publica un comentari a l'entrada